Gairebé tothom coneix la Meritxell Roigé com a política, ja que ha estat regidora, diputada i alcaldessa de Tortosa. Però jo a la Txell la conec des que era adolescent (va ser alumna meua), així que li tinc prou confiança per a demanar-li el tipus d’entrevista que vull. M’agradaria que la gent conegués la dona que hi ha al darrere de la imatge política…
De seguida em diu que sí i ens posem a parlar de quan era menuda i anava al col·legi teresià. Es veu que en acabar la primària, totes les seves amigues es van voler quedar al mateix centre, algunes obligades, i ella es va encaparrar en anar a l’institut Joaquim Bau (ara Dertosa), tot i que els seus pares i mestres li havien insistit que es quedés al col·legi, però va tenir la sort que els seus pares sempre han confiat en ella i li van deixar decidir. Li semblava que a l’institut podria conèixer a més gent i que estava bé canviar després de tants anys. Recorda, amb afecte, el seu pas per “l’extensió” de l’institut, ubicada al col·legi del Temple, on la convivència era molt familiar, ja que sols hi havia tres grups de batxillerat. Txell era bona estudiant i no va tenir problemes. Em reconeix que va estar molt a gust, i fins i tot que li va agradar el canvi de continguts, respecte al seu col·legi, en educació física, l’assignatura que jo impartia. Com que anava a ballet a l’estudi d’Anna M. Bel, tenia molta facilitat en els aspectes motrius.
Després del batxillerat, va marxar a la Universitat Pompeu Fabra a fer dret. Es va quedar a fer també ciències polítiques. En aquell temps no hi havia dobles graus. En acabar va cursar un postgrau en Dret Urbanístic i Immobiliari.
A la universitat, ja es va interessar per la política, i va entrar a la JNC molt joveneta, quan tenia 19 anys. Llavors, quan va finalitzar els seus estudis, va estar una breu temporada a Tarragona fent d’advocada i a la vegada finalitzant el seu postgrau en Dret Urbanístic.
Al cap d’un any, li van oferir entrar al Consell Comarcal com a gerent i va tornar a Tortosa. Havia fet les pràctiques de dret a l’Ajuntament de la Ràpita, i li “tirava” molt el tema local i els ajuntaments. Mentre va estar al Consell, va acabar ciències polítiques. Allí va conèixer Enric, el seu marit, que en aquell moment era vicepresident del Consell Comarcal i regidor d’Unió a l’Ajuntament de Tortosa. Recorda en tendresa i humor, una anècdota de com un company, ja gran, li havia fet la típica broma en coneixe’l de, “en este t’has de casar, que és bon partit”.
La relació va començar per feina el 2001, però és allò de “lo roce fa el carinyo” i van continuar com a parella i es van casar el 2005. El 2006 va néixer la seva filla Cinta…
A les eleccions de 2007 —mentre entra a la universitat al Departament de Dret Públic, on té la plaça (actualment fa pocs crèdits per poder compatibilitzar-ho amb la política)—, Ferran Bel li ofereix anar a la seva llista. Guanyen les eleccions i ella es deixa el Consell per dedicar-se a l’Ajuntament i a la universitat. Fins al 2010, que són les eleccions al Parlament de Catalunya i li ofereixen presentar-se. Està tres legislatures al Parlament.
M’explica que se sent molt orgullosa també d’haver sigut la primera regidora d’Urbanisme i Obres Públiques de Tortosa, i la primera dona primera tinent d’alcalde i portaveu del seu partit polític a la nostra ciutat. Em conta que urbanisme en aquells primers anys era un àmbit absolutament masculí i que va ser dur i difícil que la respectessin i la tractessin en normalitat. El més freqüent era que la miressin amb desconfiança i li diguessin: “esta xiqueta és la regidora? Volem parlar amb l’alcalde”. Conta que al principi alguns van recomanar-li que no pugés a les obres o a una “ambastida”…
També ha estat la primera dona vicepresidenta primera de la Diputació del seu grup.
Dona amb una formació intel·lectual molt sòlida (ha cursat dues carreres, un màster i quatre postgraus, l’últim el va acabar ara fa un any) i sempre ha pensat que és important seguir-se formant sempre. Així, mentre era diputada, a les tardes va cursar un màster en Dret de l’Administració Pública.
Li agrada l’àmbit urbanístic i no descarta més endavant aprofundir en els canvis urbanístics deguts a les crisis econòmiques, el tema del doctorat que va començar, però que va haver d’”aparcar” quan va entrar d’alcaldessa i que té intencions de tornar a reprendre i finalitzar.
El desembre del 2017 van ser les eleccions al Parlament. Rajoy havia aplicat el 155 i dissolt el Parlament. Al gener es va constituir el nou Parlament i Ferran Bel va deixar l’alcaldia, donant-li pas a ella el 10 de febrer del 2018.
Si el principi de la seva alcaldia va ser difícil, l’arribada de la pandèmia de la covid encara ho va complicar més. Sumat a les dificultats polítiques, va detectar també un masclisme subjacent encara entre els regidors homes envers ella. Em comenta amb tristesa que alguns, de forma irònica, l’anomenaven “princesa”. Però també em reconeix que això no la va acovardir i que inclús la va fer més forta.
Se sent molt orgullosa dels resultats del 2023, fregant la majoria absoluta (no la van aconseguir per 14 vots), tot i que va resultar dur al principi, ja que es van unir tots perquè Junts per Tortosa no continués al govern. Es va sentir traïda per ERC, amb qui ja havien tancat el pacte i a última hora se’n van desdir, i es va adonar que tot havia sigut un engany i que ja estava planificat el tripartit des d’abans de les eleccions. Pensa que els seus resultats van ser per la valoració de la ciutadania del treball fet i n’està molt orgullosa, del suport.
Portar Kronospan va suposar moltes hores de converses d’alt nivell (aquí agraeix als seus pares la insistència que des de molt petita aprengués anglès, cosa que li va permetre parlar “de tu a tu”” amb alts dirigents de l’empresa).
El carrer Cervantes, la plaça de la Catedral amb la cota 0, la plaça de l’Ajuntament, i el carrer Barcelona, el Complex Esportiu Win, han suposat transformacions molt potents per Tortosa i que ella valora molt. Així i tot, pot ser del que se sent més orgullosa és d’haver portat a Tortosa les indústries Kronospan, Florette i Lucta (una indústria química molt potent que encara no s’ha implantat, però que va tramitar ella), ja que han suposat un revulsiu econòmic molt important a la ciutat i han generat llocs de treball i oportunitats al territori.
La conciliació de la vida familiar amb la política no ha estat fàcil. Agraeix molt la col·laboració de la seva família. Conta que el seu pare la duia a Barcelona al Parlament en cotxe i la tornava a baixar. Ella volia tornar a casa per estar almenys una estona al dia amb la seva filla Cinta.
Si el seu pare li feia de taxista, la seva mare va col·laborar plenament amb la cura de la seva filla, fent-se càrrec del col·legi, les extraescolars, etc. El seu home, Enric, va suposar un pilar clau en la criança. Com que també li agrada la política, va entendre perfectament que algú havia d’estar “a casa” pendent de la xiqueta quan ella no podia.
En l’actualitat, a més a més de les classes a la universitat i la feina de regidora, està de gerent a un ajuntament. Allí pot aplicar tota la seva experiència en gestió.
Parlem dels seus plans de futur. Reconeix que si no hagués tingut la confiança de la ciutadania amb els resultats que va obtenir a les eleccions, potser s’hauria replantejat tornar-se a presentar. Però pensa que els resultats de les últimes eleccions avalen el seu anterior treball com a alcaldessa. Tornarà a presentar-se perquè manté la il·lusió del primer dia, té ganes de treballar per Tortosa, i m’explica que li fa molta pena veure l’estat de la ciutat i la falta de gestió i deixadesa del govern actual.
Llavors, ens posem a parlar sobre Tortosa i tanco la gravadora…
